La cursa del Clot m’ha agradat. Poca gent i bon ambient, això sí, unes bones pujadetes, especialment dolorosa la del carrer independència (es puja 2 vegades, a la primera vas xiulant, a la segona arrossegant la llengua per terra). No l’havia feta mai i m’ha fet ganes de repetir
El rècord, el rellotge i el coet de metxa curta
Vam córrer amb el Roger, la Vane i jo. Cadascú amb una idea ben diferent.
El triomfador de la cursa va acabar sent el Roger i el seu rècord de baixar de 43′ i poder fer un salt endavant als calaixos de sortida. Bravo!
La Vane va fer la clàssica estratègia suïcida de sortir com un coet, la vaig perdre als 200 metres. Disparada durant 3 quilòmetres fins que se li va consumir la metxa. Després se’n reia de com ens enganya el cap de quan sembla que estàs bé però vas per sobre de les teves possibilitats, bona lliçó :P.
Jo vaig fer una cursa conservadora, acollonida pels pocs entrenaments em vaig posar en mode rellotge, tic tac tic tac, pas a pas i aguantant el ritme. Al final vaig apropant-me a poc a poc al que acostumava a fer, que ja arribarà, sense pressa i amb alegria.
Contenta, contenta perquè m’ho vaig passar bé i feia dies i dies que no gaudia amb això de córrer. Temps al temps i sense estrès.
Córrer, el repte dels 45'...o no ;) 
Això de sortir com un coet (que a mi em passa a vegades, et penses que estàs millor del que estàs i petes) es complementa amb el Sortida de cavall, arribada de burro.
Per la teva part, m’agrada aquesta manera de plantejar-se les curses i les temporades. Això et proporcionarà arribar a final de temporada amb més energies i ganes. I ja saps que dic sempre… el més important és passar-s’ho bé 🙂
ejejeje, tu sí que vas a tope aquest any eh!!! q ja et vigilo, 😛
doncs sí, a veure com va seguint la temporada, ja saps que te n’aniré informant 🙂
Una abraçada!