El down pre-marató

Divendres marxem a París a la marató. Ara mateix em fa mal tot, de cap i de cos. Un pinçament nerviós fa que tingui una cama a mig gas i el respecte profund q m’evoca aquesta prova em fa pensar, pensar i tornar-hi, sobre el sí, sobre el no i sobre el patiment que implica no anar-hi al 100%

Suspendré, suspendré i després…aprovat

sèriesTandebó passi allò dels exàmens, que vas dient q anirà fatal i després te’n surts amb nota. Però ara mateix m’aborda una falta de confiança i il·lusió. I tampoc vull ser dramàtica però després de tres mesos de dedicació, amb puntxades esporàdiques, les ganes són de fer la feina ben feta. Així, en confinaça: estic cagadeta, no em sento forta com a l’anterior, ni amb aquell excitament desbordat, em trobo més aviat esgotada i desmoralitzada quan a cada passa em sento ara la ingle, ara l’abductor, ara els isquios i ara quàdriceps. La por a no acabar, la por al dolor, la por a patir abans del que toca… he fet la reflexió: dos maratons a l’any és un nivell d’exigència física/mental superior. N’aprenem i si hi tornem, que sigui 1 anual 🙂

I he etzibat aquest rotllo a un tou de gent, q MERCI per aguantar-me’l i animar-me i dir-me que anirà bé. En moments així, i veient altres tristes baixes per lesió dins l’equip, s’agraeix enormement. Doncs això, gràcies guapos/es, sóc conscient que aniré ben recolzada.

I ara que ja he tret la víscera: posem-nos les piles

Paris-Marathon-6Ho tenim a tocar de la mà, el que està clar es que penso lluitar-la, sóc de mena persistent i posar-me a la línea de sortida implica que vaig a guanyar la batalla. Dia a dia, quilòmetre a quilòmetre, no ens hi va res.

L’orgull, la decisió, la tossuderia i la insistència: m’hi abraçaré per lluitar cada metre. L’entrenament està fet, els quilòmetres acumulats i ara queda el millor. Així que a endollar-se, estrènyer les dents i el que sigui serà, en això si que estic absolutament relaxada.

El recopilatori INSTAGRAM de la Marató de París 2014
medalla parís

LA VULLLLLLL !!!!!!

M’ha sortit un post de nivell de confessionari, hahaha, però em sembla important per quan torni sobre les meves passes. Afortunadament després del down sempre ve l’up, i com deia sàbiament la meva abuela Carmiña “nunca choveu que non escampara“, així que vambes i lluita!

Anuncis

4 pensaments sobre “El down pre-marató

  1. Ari campiona! t’anirá de PM collons que ets una lluitadora! ho farás genial, tu keep the calm! i si veus que les coses es tuercen, doncs res, baixa el ritme i a portarte la medalleta cap a casa! però sobre tot gaudeix la! es Paris! porta el movil i et vas fent selfies amb buenorros com la tipa de la mitja de NYC jejeje un petonás i tota la meva força amb tu!! allez allez allez!!!

    • aix guapi, quin bo llegir-te!!! mil gràcies!!!! a això anem , a gaudir-la, esperant q la cama estigui calladeta, q com m’està amargant aq darrera setmana.
      A Nyc fent selfies t’hi vull a tu eh!!! jjejeje
      mil gràcies, moltes, de debó 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s