les samarretes de tot un any 😀
El 22 d’abril de 2012 vaig fer la meva primera cursa de 10k: la dels Bombers. Llavors feia uns mesos que entrenava i no em feia pas a la idea que un any després hauria fet més de 10 curses de 10km, tres mitges i la Behobia. El proper diumenge encaro amb especial entusiasme i energia aquesta cursa. Però…què ha passat en un any!?
Del “mira, això no està malament” a “la febre de les curses”
Tot va començar amb unes escandaloses vambes de color fuccia que em pensava que eren per córrer, però després va resultar que no (coses d’amortiguació i no sé quins set sous que no entenia). Les primeres sortides de 2 o 3 quilómetres van ser per provar si allò m’agradaria (jo era de les del tòpic de “córrer és de covards” i “cansa massa”, oi tant si cansa, jeje) i després ja va arribar el repte de la cursa i em vaig preparar a consciència durant 3 mesos, amb algun entrabanc de lesió pel mig ;).
automotivació a la VIla Olímpica
Després de creuar la meta de bombers vaig veure clar que no en tindria prou amb una vegada! Allò va ser com ser una solista dalt d’un escenari i que tothom m’aplaudís. Hi havia milers de persones, però em sentia el moment meu, el que suposo que debia passar a tothom. I aquesta és la màgia, que cada vegada que creues una meta és un èxit personal però compartit, generalment, amb milers de desconeguts amb la cara igual de vermella i esbufegant.
Congelada o acollonida a Behobia
Curses ràpides, lentes, amb dolor, frustrants, en companyia, agonitzant… de tots colors. Tampoc cal entrar al detall de totes elles, només una menció especial a la Behobia, i es que els que l’heu feta m’entendreu: estrenar-se en 20km en aquesta cursa és increïble! Llàstima que l’havia de fer en companyía i al final vaig acabar sola, maleïdes lesions!
I aquest diumenge a volar a la cursa de Bombers, a veure si assolim el repte dels 45′, serà mooolt dur però vaig amb llebre particular que potser m’ajuda ;). La mateixa llebre que ha evitat que fés el doble de curses aquest any, que em destrocés abans d’hora, que em precipités, que cremés etapes i que m’ha ensenyant a anar pas a pas :), així qualsevol s’enganxa a córrer 🙂 !!!
Coses que he après
– Córrer no caduca ni té edat!! Nena!!! No cal que facis totes les curses del món en un any
– Descansa!! Ho has sentit mil vegades: “el descans és igual o més important que l’entrenament”
– Si entrenes pots arribar!
– Respecta les distàncies!
– Una fractura per estrès no es cura en dos setmanes! PARA!
– Dolor, molèstia o cames carregades: diferencía i actua en conseqüència!
– Hi ha corredors sense pietat que si per adelantar-te t’han de posar el colze a la boca, endavant i a entomar :O
– Què vol dir condromalacia rotuliana, tandebó no ho sapigueu mai 😉
– Hi ha corredors educats que respecten el teu pas i demanen disculpes si es creuen 🙂 !!!!
– Ets una petita llagosta, un jove padawan que encara té molt per reCórrer
i el que encara he d’aprendre…..
No ho tornis a fer!
– Córrer amb dolor per veure “si passa”
– Sortir a córrer al migdia en ple juliol, BURRA!
– Córrer curses massa seguides sense deixar que el cos torni a lloc
– Entrenar amb l’esmorzar encara baixant per l’esòfag
Think big
I properament nou repte pel 2013… només una pista: hi ha un 4, un 2 i alguna cosa més 😀 ahahahha
Córrer, el repte dels 45'...o no ;) 