Nocturna de l’Hospitalet, ràpida i clima ideal

La Nocturna de l’Hospitalet ens ofereix la possibilitat de córrer de nit, amb l’avantatge d’un clima més fresc i aquest any sense diluvi. En aquesta edició estrenàvem nou recorregut, sortida conjunta dels de 10k i 5k i, com no, l’esperada i habitual fideuà. Per a mi ha estat un èxit de cursa amb la sensació que tots els factors m’han somrigut 🙂

Nou recorregut d’una volta i sortida conjunta

nocturna hospitaletA priori pensava que sortir junts els de 10k i 5k seria un embolic, però personalment no hi he tingut cap problema i la bifurcació als quasi 5k pels que arribàven i els que seguíem estava perfectament indicada: conos separant dos carrils, voluntaris donant indicacions i dos grans cartells  amb els símbols de 10k i 5k. Només una mica d’embolic als calaixos de sortida, on no hi vaig veure indicadors de colors pera posar-te al teu calaix.

L’anècdota:

– Jenifer: Pero, ¿dónde entro? Mi chip es blanco, ¿dónde está el blanco?

– Jo: Va per color de dorsal, si ets verd has d’anar més enrera.

– Jenifer: Ah! vale vale, no veía el color.

El nou recorregut, ample majoritàriament, còmode i pla, ideal per aquells que ens volíem treure l’espineta de Bombers. Potser el paissatge no era el millor del món, però estava ben il·luminat i les rotondes permetien fer curves suaus sense grans girs pronunciats. Una munió de retalladors, això sí: per sobre de la vorera, atravessant avingudes, tants que fins i tot en un parell de moments he perdut el nord de per on calia passar.

Quan tot et va a favor

nova samarreta BCteam

estrenant samarreta 🙂

Després de Bombers tenia l’espineta clavada, no tant de fer millor marca, sinó d’acabar la cursa amb bones sensacions i la Nocturna m’ha donat l’oportunitat de treure-me-la! La meva cursa ha estat còmoda, ràpida, a molt bona velocitat i amb canvis de ritme ascendents. Fins al quilòmetre 5 només m’ha atacat una mica el flato, però a partir de llavors m’he llençat a superar-me. He vist pocs indicadors de quilometratge, només recordo el 4 de fet. M’esperava a veure el 9 per fer la gran apretada final però se’m ha escapat, això sí, he vist l’arc d’arribada i m’he posat com una boja adelantant i més al veure el 46 al marcador. Al final 46’18”, la meva millor marca en 10km. Feliç i contenta per la sensació d’una cursa ben feta, per la sensació que encara em quedava corda, per la satisfacció de superar-me i més contenta encara perquè m’he trobat molt còmoda. Un plaer quan arribes i notes que t’has trobat tan bé!

L’organització: de l’error a la rectificació

nocturna cua

foto @oscar_m

1h i 20′ per recollir el dorsal! Vaig anar a buscar-lo el divendres a la tarda, l’any anterior no havia tingut cap problema, però aquest ha estat un caos: l’espai de recollida era minúscul, calia fer una cua pel dorsal i una altra per la samarreta i hi havia una persona només gestionant l’entrega de dorsals (foto @oscar_m). La filera de corredors a fora era llarguíssima i després sembla que encara va empitjorar. Les crítiques al Twitter i Facebook volaven!

Això sí, cal reconèixer la rectificació de l’organització que va posar remei al caos i l’endemà va millorar el servei de recollida, així ho manifestaven els que hi van anar el dissabte. Així que felicitats per la correcció i esperem que de cara a l’any que ve l’ordre i l’agilitat hi siguin tots els dies :).

Els avituallaments puntuals i la fideuà boníssima i calenteta, que s’agraeix!! Molts crítics radicals han dit “caos recollint el dorsal: no penso tornar!”. Jo dic: “correcció i aprenentatge, jo m’ho he passat bé, així que tornaré”. Recordar que paguem 10€ (amb xip) per una cursa que ens dona samarreta, guardaroba, avituallament i menjar i beguda a l’arribada, a més, dona part dels beneficis de la cursa a la Fundació Step by Step.