Mitja de Barcelona, una festa!

Després del bluf de Sant Antoni tenia ganes, moltes! de sortir amb bon gust de boca d’una cursa, perquè la propera vegada que lluïm dorsal ja serà el de la Marató de París. I el mateix dia que la senyora Kiplagat feia record mundial en 21km, uns quants (bastants, molts) minuts més tard, jo també superava la meva mmp. Un dia d’èxits tu!!

foto Pere Bernús

foto Pere Bernús

Ànims, aplaudiments i coses extra-atlètiques

mitja barcelonaAvui començo pel final, del 21 cap enrere m’ha cridat tanta gent que això ha estat una festa!! El David, el JosepMarc, el Jose, la Mon i la Carol, la Laura R., l’altra Laura i la Rocío, el Jordi, el Roger i el Jesús.La veritat es que fa molta il·lusió sentir com et criden i a cap cursa m’havia esperonat tanta gent així que, ja només per això, em vaig empassar quasi tota la mitja somrient. Merci per deixar-vos-hi els pulmons!! 🙂

mitja barcelona02

I anava jo contenta baixant com una boja el passeig de Sant Joan quan sento algú que em diu “què emocionant la teva crònica de la marató”. I la meva cara era un cromo, què? com? és a mi? El fet és que el Jesús em va reconèixer (serà per la gorra?, serà la samarreta bolsera? els compressors roses…?) i em va acompanyar uns metres preguntant què tal i que m’havia llegit! WOW! hi ha vida més enllà de l’editor de wordpress, hahahaha. Digueu-me panoli, però em va fer il·lusió. encara ens vàrem tornar a trobar a la meta, ell també amb mmp i es va acomiadar amb un: “ens veiem a Instagram”…. aix aq univers 2.0! hahahaha

bloggers

Per si fos poc les retrobades no van acabar aquí, post-cursa va aparèixer el Josep Marc, també amb mmp (es veu que les regalaven el diumenge, jejeje).

Finalment ens vàrem conèixer amb el David, que després d’omplir-nos els respectius blogs de comentaris podíem fer la foto per immortalitzar el moment. Ah! ell també mmp, debutava en la distància, però també un èxit de cursa. Per cert, el vaig guanyar per 1 miserable segon, jejejejejejeje 😉

Gran cursa: la regularitat te premi

La veritat és que ha estat una mitja guarnida de bones sensacions, sempre hi ha moments d’estrènyer les dents, però aquesta vegada pesen més els bons que els de patir.

mitja bcnEls primers 5 quilòmetres de calma, potser una mica massa, anar badant. Fins el km 10 molta seguretat i confiança i crits d’ànim. Del 10 al 15 a la Rambla Prim un noi d’un club de Calella em diu “me engancho a ti“,se’m despenja pujant la Diagonal però ens tornem a trobar a la baixada, corre a batzegades i xerra, em posa nerviosa: miro a terra i segueixo. El míster em crida des de l’altra banda de la Diagonal, veig al Javi i al Germán: ara els crido jo. Quan vaig de baixada em crida la Vane, porta al Cesc al costat i noto una punxada a l’esquena: va amb el ganivet llest per fotre’m el famós “hachazo” però no el deixaré!!! jejeje

I a partir del 17 arriba la crisi, el noi de Calella em diu que em porta a meta, jo només vull córrer sola en aquest moment, ja vaig bé al ritme que vaig i no tinc ganes que em parlin. I el 18 no arriba. I al 19 només desitjo i espero que la Mon i la Carol siguin a la corba de Marina on m’havien dit, necessito injecció de moral. Sí senyor, veig l’arc del 20 i allà són, no sé què em criden, però m’encén un coet al cul per fer l’eterna i darrera recta a tota metxa. Creuo en 1h41’45”, mmp, contenta, amb el regust de poder-ho haver fet millor, però satisfeta amb la regularitat dels parcials (24:24 / 24:04 / 24:03 / 24:05 – ara m’he sentit molt friki posant això dels parcials :D). Quin canvi en un any! Contenta també per haver-me tret l’espina de la merdosa mitja que vaig fer l’any passat.

bcteamI que duri aquest regust dolç de córrer amb bones sensacions, perquè ara toca acumular, acumular i tornar a acumular, perquè el 6 d’abril és ja i a la Marató de París hem d’anar a petar-ho!!!!!!

Mitja de Granollers, qualitat en grup

bcteam a la MitjaÉs pot fer una cursa com a entrenament? Avui aquesta era la idea i, tot i que segurament en algun quilòmetre ens hem deixat dur, la tranquilitat i la comoditat al llarg de tota LaMitja i sobretot a l’arribada són bon exemple q avui hem rodat 100′ (i una mica més). Ja tindrem temps de patir i deixar-nos el fetge a Barcelona.

En pugen 5 i en baixen 3

nenes bcteam

Avui m’ho he passat teta, doncs sí, tal qual! No havia fet mai una cursa amb gent, per A o per B sempre algú s’acabava despenjant. Hem sortit tots plegats (Carlos, Cesc, Vane, Lorena i jo), avançant gent als atapeïts primers quilòmetres, vigilant que hi fóssim tots, passant-nos les ampolles d’aigua, comentant la jugada, somrient i animant-nos “portem bon ritme”.

Tota la pujada l’hem feta en grup, uns rera els altres, en grupets o en filera. Hem fet el cim de l’equador de la mitija i aquí la Lorena i el Cesc ja han posat la directa. Els hem fet quatre crits de LOCOOOSSSS i hem seguit suaument.

mitja01

La veritat, no tenia cap pressa, volia fer un entrenament i anar còmodament, aq era el plantejament inicial i jo, que amb aquestes coses sóc molt quadriculada, l’he dut fins al final.

La baixada més ràpida tots tres, relaxats i sense patir gaire però sense afluixar i ajudant-nos a les pujades. Vaja, molt còmoda compartint la cursa i arribant a meta tots tres encantats, perquè ha estat rodó per a tots.

foto by David J (blogmaldito.com)

foto by David J (blogmaldito.com)

Quan ets un novell en això del córrer passen coses com aquestes: tens primeres vegades sorprenents, i segur que en vindran més, crèixer, aprendre i anar sumant que ens queda molt camí per reCórrer!!!

I no puc acabar sense felicitar a la Vane i al Cesc, que sigui rodant o accelerant tots dos han completat la seva 1a mitjamarató :).

pantera rosa

I encara diré més: què be senta el pastisset de la Pantera Rosa després !!!!

De la mitja de Barbastro al compte enrera

A tres setmanes de la Marató d’Amsterdam hem passat el test de la mitja Marató amb els companys de la BCteam, l’escollida: Media Maratón Ruta Vino del Somontano.

Quan tot va rodat

Una mitja marató que es plantejava com el punt d’inflexió, com el moment per veure on eren les cames i el cap per afrontar el veritable repte: la marató.  I quan tot va bé, la injecció de moral és tan contundent! Fins ara tenia certs dubtes o escepticisme sobre les distàncies límits que no he fet mai: més de 25 km, però després d’aquest cap de setmana em sento amb energia suficient per arribar fins el mur, a partir de llavors ja estrenyeré les dents.

Poca gent a la mitja, ni atropellaments ni massificacions, un recorregut entre vinyes i amb algun moment d’una intensa olor de vi. Pujades contingudes i alguna més exigent a l’anada i un públic abocat als corredors al pas de la carrera pels nuclis urbans. “niña toma una tónica“, em cridaven llauna en ma! El percentatge de dones era molt baix, unes 50 en totalm i això feia que quan passessis t’animessin amb especial entusiasme.

Espectacular, 21km sense dolor, sense “sabotejadors” mentals, collonut, augmentant el ritme a cada quilòmetre, segura i contenta, ni la pluja que va caure a partir del 16 ni el vent, ni la noia que em va posar el colze a la boca. Hosti! què bé quan tot surt bé!  L’entrada a Barbastro va ser un darrer quilòmetre d’èxtasi, cremant-ho tot i al sentir la veu del míster dient “Ariadna cambia” es va encendre la metxa per creuar meta en 1h43’16”, feliç, senzillament.

18 dies, això ja va de baixada

fermin cacho

el BCteam i Mr.FermínCacho

Hem entrat al mes de la marató i cada cop més ganes i força. La mitja m’ha acabat de donar confiança, no tan pel temps, que està molt bé, sinó per la sensació de la cursa, per com em vaig trobar i perquè l’últim quilòmetre va ser el més ràpid de la meva vida (4’07”), així que encara em quedava una mica de corda.

Un parell de tirades llargues, acabar de sumar i posar a lloc el cos i el cap, sobretot el cap, que el camí dels 42,195 estic segura que seran una batalla mental, però ja m’encarregaré de recordar aquests moments de fortalesa per dir a les cames que d’aturar-se ni de conya!

El proper dorsal que m’enfundaré serà el de la meva primera marató! BUF i WOW a parts iguals

Mitja de Gavà, la comoditat de les petites

Quan a l’aire només es respira Marató de Barcelona, un miler de persones hem anat avui a Gavà per fer-hi la seva 18a mitja marató. A les 9 del matí també ha sortit la cursa de 10 km, però no en puc dir gran cosa, que han donat el tret de sortida mentre recollia el dorsal.

I mentre els maratonians es preparen, gestionen el temps, les pors, què menjaran i què beuran durant la seva gran gesta, aquí us explico com ens ha anat a Gavà.

Lenta però segura

sortidaDesprés de la Mitja de Barcelona l’objectiu avui no era fer marca: era arribar sense dolor, sentir que la lesió que arrossegava ja estava pràcticament curada. Finalment he creuat la meta sense que pràcticament el genoll es manifestés, així que fabulós! I la marca ja la reservarem per un altre dia.

He sortit de la meta optimista, enfilant les llargues rectes de la carretera, mantenint un ritme prudent. El fet que hi hagués pocs corredors ha fet que de seguida tothom tingués el seu espai, però també ens ha fet córrer molts quilòmetres en solitari. Fins a Castelldefels m’he trobat molt bé, però un cop a la costa ha arribat el primer repte: un vent fortíssim de cara que m’ha fet abaixar el ritme. La manca de corredors ha fet que no em pogués amagar darrera de cap gran esquena que em tallés el vent :(. El pensament positiu de saber que tornaria pel mateix camí amb el vent empenyent-me m’ha donat les forces que em calien.

se murió

La tornada ha estat lleugera fins el quilómetre 16, quan el vent ha tornat a col·locar-se davant i s’hi ha sumat la calorada, més intensa encara: maleïda meteorologia! El final de cursa ha estat veritablement agònic, els corredors anàvem arribant en compta gotes, una carretera molt ampla amb un corredor aquí, un allà… Del 19 al 21 m’han destrossat els pensaments negatius, la força del vent em feia anar abaixant el ritme i he oblidat l’objectiu de no-marca i m’enfadava pel ritme que duia. Afortunadament hem entrat a Gavà, el poc públic que hi havia cridava el meu nom i he arribat al petit estadi.

I què voleu que us digui, serà un estadi petit, però arribar aixafant pista i amb unes grades aplaudint és fantàstic!

Curses petita, serveis sense problemes

mitja gavàCap cua, tot fantàsticament organitzat, una sortida puntual i serveis sense queixa. Aquest és el meu balanç de la cursa i es que entenc que amb 1.000 corredors és més fàcil organitzar-se, però també n’hi ha amb poques inscripcions que punxen en els aspectes més primaris.

La sortida era sense calaixos, francament no m’ha semblat que calgués amb tan poca gent. He vist a una distància inabastable la llebre d’1h30′ i també les de 1h40′ i 1h50′. Els avituallaments han estat puntuals cada 5k amb uns nens voluntaris amb un entusiasme que t’empenyia. També hi havia Aquarius als últims i a l’arribada, on també disposaves d’un bon tros per caminar abans de recollir fruita i aigua.

Hi ha hagut alguna queixa amb la bossa del corredor: una samarreta i dos tubs de pastilles pel mal de gola. Jo, veient els serveis, no vull arrufar gaire el nas, només una mica amb la samarreta: la versió de noia és molt entallada i força curta, jo m’he quedat una L que em va curta, quan normalment tinc S o M. Però vaja…un mal menor.

Avui els enemics han estat la calor i el vent, també les petites pujades al llarg del recorregut, especialment el darrer quilòmetre que puja per la Rambla, però a aquelles alçades les cames ja m’anaven soles.

Després d’una cursa dura per la climatologia però bona per l’esforç i el no-dolor, ara toca relaxar els músculs de nou i potser hauré de començar a prendre aquestes pastilles pel mal de gola si vull cridar i animar el proper diumenge els valents de la Marató