Mitja de Gavà, la comoditat de les petites

Quan a l’aire només es respira Marató de Barcelona, un miler de persones hem anat avui a Gavà per fer-hi la seva 18a mitja marató. A les 9 del matí també ha sortit la cursa de 10 km, però no en puc dir gran cosa, que han donat el tret de sortida mentre recollia el dorsal.

I mentre els maratonians es preparen, gestionen el temps, les pors, què menjaran i què beuran durant la seva gran gesta, aquí us explico com ens ha anat a Gavà.

Lenta però segura

sortidaDesprés de la Mitja de Barcelona l’objectiu avui no era fer marca: era arribar sense dolor, sentir que la lesió que arrossegava ja estava pràcticament curada. Finalment he creuat la meta sense que pràcticament el genoll es manifestés, així que fabulós! I la marca ja la reservarem per un altre dia.

He sortit de la meta optimista, enfilant les llargues rectes de la carretera, mantenint un ritme prudent. El fet que hi hagués pocs corredors ha fet que de seguida tothom tingués el seu espai, però també ens ha fet córrer molts quilòmetres en solitari. Fins a Castelldefels m’he trobat molt bé, però un cop a la costa ha arribat el primer repte: un vent fortíssim de cara que m’ha fet abaixar el ritme. La manca de corredors ha fet que no em pogués amagar darrera de cap gran esquena que em tallés el vent :(. El pensament positiu de saber que tornaria pel mateix camí amb el vent empenyent-me m’ha donat les forces que em calien.

se murió

La tornada ha estat lleugera fins el quilómetre 16, quan el vent ha tornat a col·locar-se davant i s’hi ha sumat la calorada, més intensa encara: maleïda meteorologia! El final de cursa ha estat veritablement agònic, els corredors anàvem arribant en compta gotes, una carretera molt ampla amb un corredor aquí, un allà… Del 19 al 21 m’han destrossat els pensaments negatius, la força del vent em feia anar abaixant el ritme i he oblidat l’objectiu de no-marca i m’enfadava pel ritme que duia. Afortunadament hem entrat a Gavà, el poc públic que hi havia cridava el meu nom i he arribat al petit estadi.

I què voleu que us digui, serà un estadi petit, però arribar aixafant pista i amb unes grades aplaudint és fantàstic!

Curses petita, serveis sense problemes

mitja gavàCap cua, tot fantàsticament organitzat, una sortida puntual i serveis sense queixa. Aquest és el meu balanç de la cursa i es que entenc que amb 1.000 corredors és més fàcil organitzar-se, però també n’hi ha amb poques inscripcions que punxen en els aspectes més primaris.

La sortida era sense calaixos, francament no m’ha semblat que calgués amb tan poca gent. He vist a una distància inabastable la llebre d’1h30′ i també les de 1h40′ i 1h50′. Els avituallaments han estat puntuals cada 5k amb uns nens voluntaris amb un entusiasme que t’empenyia. També hi havia Aquarius als últims i a l’arribada, on també disposaves d’un bon tros per caminar abans de recollir fruita i aigua.

Hi ha hagut alguna queixa amb la bossa del corredor: una samarreta i dos tubs de pastilles pel mal de gola. Jo, veient els serveis, no vull arrufar gaire el nas, només una mica amb la samarreta: la versió de noia és molt entallada i força curta, jo m’he quedat una L que em va curta, quan normalment tinc S o M. Però vaja…un mal menor.

Avui els enemics han estat la calor i el vent, també les petites pujades al llarg del recorregut, especialment el darrer quilòmetre que puja per la Rambla, però a aquelles alçades les cames ja m’anaven soles.

Després d’una cursa dura per la climatologia però bona per l’esforç i el no-dolor, ara toca relaxar els músculs de nou i potser hauré de començar a prendre aquestes pastilles pel mal de gola si vull cridar i animar el proper diumenge els valents de la Marató