Aquil·les vs Fidípides

A 5 setmanes de la marató és quan entres en crisi? És quan de cop et sembla que t’espatlles per tot arreu? L’heroi tendinós Aquil·les i el múscul-desconegut-fins-que-corres-soli sembla que es posen d’acord per lliurar-me una batalla.

D’Aquil·les a Marató fent meta a París

Per filòlegs, lectors i consumidors de clàssics, Aquil·les és aquell heroi del que Homer parla a la Ilíada, el guerrer a la Guerra de Troia.

brad-pitt-troyPer noies amb l’hormona disparada segurament és Brad Pitt en falidlleta a la peli Troia. (no m’he pogut resistir a posar el gift emulant al sr. @ambcompte – Gifs per a corredors). Pels corredors és un tendonet sovint desconegut fins el dia que decideix proclamar a crits la seva existència. El mateix punt per on Aquil·les era mortal, el lloc per on la seva mare el va remullar per aconseguir que fos immortal. Coi! ja el podia haver tirat sencer al riu!

flidipidesFidípides no necessita presentació pels que correu, el missatger que va recórrer la distància entre Marató i Atenes per proclamar una victòria i que dona nom a la prova dels 42,195 km. Va arribar, va dir la seva frase i va morir, molt èpic tot plegat.

I avui és quan un davant de l’altre decideixen etzibar-se un bon gec d’hòsties, perquè Fidípides vol córrer i Aquíl·les prefereix anar punxant per evitar-ho. Dit d’una altra manera: porto 5 dies parada perquè m’escanya el soli i el tendó, el diagnòstic és contractura i pocs dies d’aturada. Això sí, l’ansietat ja s’ha plantat davant meu per escopir-me a crits QUEDEN 5 SETMANES“!!

De la por i la precaució

Quan ets a les portes d’una prova com la marató, per poc mal, molèstia, malestar, sensació estranya o males vibracions abans de començar a entrenar que tinguis, tot sembla més greu o es fa més costa amunt. El temps se t’enganxa al cul i et va pessigant a cada hora dient-te: “cada quilòmetre de menys corregut serà un abisme el dia de la prova“. Què exagerats ens tornem aquest corredors!!

the shine

En moments així em ve aquella imatge del Jack Nicholson, que em crida…

“la lesió IS HEREEEEEEEEEE”!!!

Ara de cop em falta alguna cosa, només genero dubtes, però tot i que pugui sonar derrotista, ni és greu ni és dramàtic. Si una cosa he après a diferenciar és mal i molèstia i, afortunadament el primer ha desaparegut, això sí, com toca els nassos això de la molèstia: “si surto empitjoraré?”, “sé que puc sortir, perquè mal no és, però i si va a pitjor?”, “clar, al cap de 1km ja no em molesta, però clar, si molesta la molèstia estic molesta i la molèstia si es molesta em molesta…. ARGGGGHGHGHGHGHG”!!!!!

νενικήκαμεν

Al final, Aquil·les va morir i Fidipides va morir, però el meu soli, el meu tendó i les meves cames no van enlloc. Avui al sofà i demà a rodar. Entre l’heroi i el corredor em quedo amb el segon que em sembla força més èpic córrer esgotat més de 42 km que tallar quatre caps quan ja portes l’heroisme de sèrie.

Aquestes 5 setmanes farem el que calgui per arribar en forma a París.

Entrenar, córrer, fer sèries i llevar-se aviat per les tirades llargues és dur, però saber parar i no sortir disparada a posar-me les vambes quan me’n moro de ganes us asseguro que és molt més complicat.

Aquesta la vull per a mi!medalla

Avui post dedicat – va per tu Tiflí

Anuncis