La darrera i la primera de l’any

Vaig deixar el 2014 amb una Cursa dels Nassos decebedora i entro amb un Sant Antoni satisfactori. En totes dues curses aplico allò del “reculls el que sembres”, sense entrenar al 100% no faré temps de bandera, però ho sé, en sóc conscient i, ara, m’està bé.

Cursa dels Nassos – brillant fins el 8

No faré ara la gran crònica quilòmetre a quilòmetre que és avorrit. El que sí que subratllo és el genial que és córrer amb algú: clavades fins el 8 amb la Carol, pràcticament de la mà, estirant-nos, animant-nos i ajudant-nos. Els quilòmetres van fer molta més via de l’habitual, em vaig trobar fantàstica. Al 7 ens trobem al David i fem grup de tres. La Carol va a fer marca i ho aconsegueix. Jo? Al 8 un flat dolorós em clava, no sé ni com arribo al final, arrossegada pel lateral i tothom avançant. Molt frustrant. Etern. La Carol feliç em rep amb un somriure d’orella a orella, ja m’han passat tots els mals, la seva alegria em contagia, me l’embutxaco i escupo el mal gust dels darrers 2 km.

Cursa de Sant Antoni – tornen els 45′

Sant antoni02La satisfacció de que m’he esforçat i els darrers 200 m en són testimoni: què llargs!!! què lenta!!! quin patir!!!

Repetim l’estratègia de Nassos i sortim amb la Carol, però al 3 ja m’adono que no puc seguir-la. La deixo anar que ha de baixar de 45′ i jo ara no m’hi veig capaç, m’està arrossegant i no m’agrada. Se m’allunya volant, coi que lleugera va la tia!!!

Sant antoni01Faig una cursa força merda d’ànims, irregular, fotuda per les pujades (lleus, ho sé). Els ànims de l’equip em van empenyent. Al pas pel 5 veig que si no passa res tornarem al 45′ i ja em dono més que per satisfeta. Passen els quilòmetres i tornem a la Gran VIa, m’ha caigut el ritme del 6-8, però ja arribem.

La darrera recta és un infern, si no és pels crits dels companys entro encara més arrossegada. Però hi som, tornem amb els 45′. Satisfeta, és al que venia. La mmp haurà d’esperar, no l’he treballada prou així que no podia pas recollir-la.

Anuncis

3 pensaments sobre “La darrera i la primera de l’any

  1. El millor de tot és saber on estàs i fins on pots arribar, i no pensar on podries haver arribar si haguessis entrenat més. El millor de tot és ser conseqüent en l’estat de forma i la prestació correcta cap a la carrera, i no morir al tercer km. És un aspecte que em va costar assimilar. Ànims, salut i kms!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s