Del futur remot al present: comencen els entrenaments

Diumenge 19:25 h, un so al mòbil, un correu nou, assumpte entreno, primera frase: “comencem l’entrenament específic“.

Fins ara tot eren frases plantejades en un futur que em semblava més aviat remot del tipus: farÉ una marató, haurÉ d’entrenar molt, serÀ molt dur, costarÀ, valdrÀ la pena, patirÉ, costarÀ sortir alguns dies… Això ha canviat des de que m’he llevat avui i intento assumir que m’esperen 3 mesos de disciplina d’entrenaments, d’assumir, de sortir, de quadrar horaris per trobar les hores que calen… Però la il·lusió m’enpeny amb insistència, perquè si hem de fer cas a tots aquells que conec que ja han travessat la barrera dels 42,195km: els entrenaments són durs, però la recompensa és l’èxtasi!

El seguiment i els entrenaments pautats del míster José Castilla de La Bolsa em donen seguretat per afrontar un repte que ara mateix se’m planteja d’una magnitud extraordinària. Respecte, constància, decisió i ímpetu, que la calor no ens tombi, que la mandra s’amagui a l’armari i que les lesions marxin de vacances ben lluny. I parlo per mi i per tots els companys d’equip que una setmana després marxaran a Frankfurt a conquerir el seu repte. Em fa molta il·lusió compartir-ho, i especialment amb els que com jo s’estrenen i desconeixen que és el mur, que es córrer durant tanta estona, que és entrenar per fer-ho,… Irina, Laura, Francis i David això va en sèrio ;): a per totes!!!

El farÉ una marató s’acaba de convertir en preparO una marató: a cremar vambes i sumar quilòmetres. Propera parada: Amsterdam 20 d’octubre !!! YEAH!!!!