Cursa Nou Barris, de l’èxit a l’ambulància

Avui és un dia d’aquells en que queda demostrat que hi ha curses de tot i avui ha estat una de les dolentes, però contenta perquè podria haver estat pitjor. He començat a molt bon ritme i he acabat arribant a la meta en ambulància: literal!

Compte amb l’asfalt foradat!

nou barrisEra la primera vegada que corria la cursa de Nou Barris, no gaire multitudinària, que m’agrada, i hem sortit puntualment a les 9:30h. Em trobava molt bé i la sortida ha estat fantàstica, el circuit exigent al principi, que a partir del dos ja pujava. He arribat al 5 a l’avituallament (gotet d’aigua i poca gent repartint-ne, només a una banda) i amb forces, però de cop: PAM. No sé pas d’on ha sortit, però l’asfalt irregular m’ha doblegat el turmell i he caigut de pet a terra. El primer pensament ha estat cobrir-me el cap perquè no m’aixafés ningú i el segon aixecar-me i apartar-me.

Un cop a la vorera m’he arrossegat com un cuc, un genoll sagnant, espatlla rascada i, sobretot, mal al turmell. Una senyora molt amable m’ha dit que anava a buscar l’ambulància i un senyor guardia urbà m’ha preguntat: “estàs bé? què et cal?” i ja marxava quan li he dit “estaria bé que algú em mirés el turmell”. Ni dos minuts ha trigat una noia de la Creu Roja a aparèixer, posar-me gel i curar-me el genoll. L’havien advertit els corredors que m’havien vist caure: perquè després diguin que això és un esport individual!!! D’entrada podia ser un esguinç.

Hem esperat a que passés l’últim corredor i m’han posat dalt d’una ambulància per dur-me al metge que estava instal·lat a l’arribada. Bravo per la Creu Roja i la rapidesa amb la que han actuat. Bravo també al Jordi del BCteam que m’ha estat fent companyia una bona estona, d’agraïr veure una cara coneguda quan estàs amb la llagrimeta penjant pel dolor.

He baixat a la meta en cadira de rodes, tothom mirant i animant-me. Una pastilleta, un vendatge, grans dosis de betadine i cap a casa, tres dies de repòs i a veure si ens tornem a posar en marxa ben aviat.

Al final, afortunadament, sembla que només em queda l’ensurt! Espero ben aviat tornar a apallissar l’asfalt enlloc de que ell m’apallissi a mi.

2 pensaments sobre “Cursa Nou Barris, de l’èxit a l’ambulància

  1. Aii!!! A mi em va passar en una San Silvestre de l’any passat i puteja bastant pensar com has entrenat i no poder acabar la cursa. Però bueno… són coses de l’ofici… Molts ànims!! A descansar i aviam si pots sobreviure uns dies sense la dosi de running que ens fa falta per viure 😉

    A cuidar-se!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s