Mitja de Barcelona, ouch!

Fa dues setmanes no sabia ni si la correria per un genoll una mica tarat, al final va semblar que les coses es poséssin a lloc i vaig enfilar cap a la sortida. La meva primera Mitja de Barcelona, la segona mitja del meu curt historial. Però no va acabar tot tan bé com va començar i vaig patir en excés pel genoll. Ja sabem que córrer té part de patiment, però quan s’interposa una lesió la cosa canvia.

La meva cursa

120217 Ariadna Mitja bcn 02La sortida des del calaix dels verds estava plena a vessar i en creuar la sortida em va semblar que l’èxtasi del primer quilòmetre s’apoderava de tots els que m’avançaven com si haguéssin de batre marca en uns metres. En escassos metres vaig veure dues llebres perdre el globus i vaig procurar fer-me un lloc entre la multitud. Un cop arribats al Paral·lel la cursa ja s’eixamplava i com s’agraeix que la pujada sigui als primers quilómetres! M’havien advertit que la Gran Via es feia pesada per monotonia, però em trobava fantàstica, pensant en fer els 10 primers quilómetres tranquilament per veure com responien les cames i despés apretar al segon tram. Poca animació a la Gran Vía, els vianants del costat de la vorera feien més cara de “vull creuar! deixeu-me passar!” que de “quins valents! 21km de bon matí!“.

La baixada per Passeig de Sant Joan i Arc del Triomf molt animada i s’agraeix que la gent aplaudeixi i cridi. Al pas pel quilòmetre 10 a la Torre Agbar també hi havia força gent, però una punxada al genoll em va advertir que potser no era gaire bona idea augmentar el ritme. De nou la Gran Via, però recordo més les primeres molèsties insistents a la cama que per on passava exactament el circuit. La Rambla Prim i l’anada i la tornada per la Diagonal van ser un infern per a mi, els dubtes entre parar i seguir, definir molèstia i dolor, em tenien molt ocupada per agraïr gestos com els cantants, bastoners o timbalers que animàven la cursa.

120217 Ariadna Mitja bcn 03I arribem al 16, sóc conscient que és el tram final, recta pel costat de la cosa, Marina i META. Em molesta el genoll amb insistència però la tossuderia o falta de consciència em van dient que queden 5km, que això ho he fet mil vegades i que a poc a poc hi arribarem. Aquests darrers quilòmetres se’m fan especialment durs i lents, arrossegant cansament i un genoll que no treballa al 100%. Però giro Marina i veig l’arc d’arribada, em vaig visualitzant bevent, menjant i estirant i em passen tots els mals per fer l’esforç final i creuar la meta de la meva 2a mitja.

Evidentment no he fet el meu millor temps, ens quedem amb un 1:53:29, però satisfeta d’haver arribat fins al final i conscient que cal posar remei al meu genoll tort.

La polèmica de la Mitja de Barcelona

mitja bcnDurant els dies previs a la cursa i ara que ja ha passat, s’ha criticat molt l’organització per temes com el preu o la samarreta del patrocinador. També crec que la cursa és cara i tampoc m’agrada la samarreta, però és el patrocinador que té la cursa, això sí, podrien fer una aposta més contundent per fer un disseny més atractiu i oferir més talles, perquè es limitava a una S i M en cas de noies. I l’altre dia féiem una reflexió al voltant del patrocinador, si Kalenji vol reforçar la seva marca i que s’assocïi a productes de major qualitat, no és més fàcil que aprofiti que disposa de 14.000 corredors que poden fer d’aparador i doni un producte de bandera?

Molta gent diu: “si us queixeu tant, no us apunteu”, però clar, els organitzadors tenen una cosa molt important al seu favor, i es el fet de fer una mitja a Barcelona. En el meu cas em fa especial il·lusió perquè és la ciutat on visc i perquè trobar buida la Gran Via o la Diagonal per corre-hi em sembla un luxe. Això sí, no ens aprofitem excessivament de la marca Barcelona i mimem als populars, que al cap i a la fi són els que omplim les curses. Sabeu què, no sé si l’any que ve repetiré o no, el que segur que faré és provar Granollers, perquè, a diferencia de Barcelona, tothom en diu meravelles :).

A FAVOR:

– Arribada ampla, un bon tros per caminar i estirar les cames abans de recollir begudes i fruita

– Els calaixos de sortida, personalment no vaig tenir cap problema. Bé, el va tenir un noi amb dorsal blau que no va poder entrar al verd tot i haver explicat que el blau era davant i que venia al de darrera per acompanyar un amic.

– Les sortides esglaonades

– Les indicacions de km i l’avis de 100m avituallament

– El circuit és ràpid

EN CONTRA:

– El preu de la inscripció

– He llegit queixes que els darrers ja no tenien isotòniques als avituallaments. Confirmat que els de la 3a sortida es van quedar sense Powerade: falta de previsió? molt corredor pirata? corredors agafant-ne una per mà? Des del primer a l’últim n’haurien de tenir!

– També he llegit que els darrers corredors van compartir cursa amb el tràfic obert, si es cert: compte!

– El gran gir de 180º a la Diagonal: caòtic

El misteriós cas del “guiri” de 2 metres

No tinc molta experiència en mitges, bé, en tinc poquíssima, però jo me les feia felices pensant que com que era més llarg i la gent estava més preparada hi hauria menys retallades per la vorera, però no. No entraré a criticar l’enorme volum de corredors que imagino que van creuar la diagonal camp a través entre els quilómetres 15-16 que el Twitter ja en va ple.

Això sí, misteriós el cas del guiri de més de 2 metres: quan portàvem uns quilómetres em va passar un senyor estranger que media més de 2 metres i debia pesar més de 100kg, clar, m’hi vaig fixar. Seria irrellevant explicar que em vaig creuar amb un tio gran, si no fos perquè el vaig avançar 2 vegades sense que ell em passés a mi. Misteris de la cursa o meravelles dels mags de les retallades.

8 pensaments sobre “Mitja de Barcelona, ouch!

  1. El viernes por la tarde había camisetas L y XL de chica, yo de hecho tengo una L. Respecto a los contras, te comento uno para mi mucho más grave que el diseño de la camiseta o el patrocinador: los de la salida 3 ( >1,55,) nos quedamos sin avituallamiento en el km15 de isotónica, y en la llegada, sólo quedaban mandarinas. Parte de la culpa es de la organización por no ‘prever’ correctamente pero gran parte de la culpa la tienen los ‘corredores solidarios’ que cogen más de lo que toca y sobre todo los que corren sin dorsal o con dorsales fotocopiados ( incluso de otras carreras). Lamentable. Recortadores…totalmente de acuerdo. Una guiri paso directamente de Prim a Josep Pla cruzando la Diagonal con un par, y encima recortando aun mas por la acera. Era mi segundo año y no tengo nada claro que si sigue así, haya un tercero porque estoy bastante indignada. Pagamos como todos y estoy un poco harta de que a los más lentos nos consideren corredores de segunda.

    • Vaya, me confirmas lo de la isotónica y estoy totalmente deacuerdo contigo! Fatal a los fotocopiados y corredores piratas, no es nada justo! Más si añades que tampoco quedaban plátanos. Lo de la camiseta es evidente que es nada relevante comparado con estos hechos, para mi que inviertan en servicios mejor, siempre! Veurem què massa l’any que ve :), però em temo que la indignació es força general.

      • si, si confirmado con compañeras que bajaron de las 2h y salieron en la 3, a mi personalmente me dio un bajón del cabreo en la carrera pq además el voluntario gritaba a los demás: no hay powerade y no van a traer mas. Te pega bajón del palo: pero esto que es. En fin..Pero vamos que lo de la camiseta estoy de acuerdo contigo, que más dará la marca, el tema es que parece que ‘ni se molestan’ te enchufan ventipico euros y ya tragarán…no se, la final las camisetas de coste deben ser por el estilo y en otras carreras los patrocinadores se lo curran mucho más…a ver el año que viene… 🙂

      • gracias por la información, lo he canviado en el post que me parece más que relevante que una carrera con más de 14.000 corredores tenga fallos de este tipo. Veremos que pasa el año que viene y a ver si revisan el diseño y nos cuidan un poco más, que los primeros no son primeros sin los miles que vamos detrás!

      • A ver…ójala sirviera de algo, pero vamos de entrada la organización ni se molesta en contestar ni en pedir disculpas que sería lo mínimo. En fin…a ver que pasa, pero como sigan con este planteamiento…pasaré. Mientras la gente se apunte como loca y pague lo que sea..estamos vendidos 🙂

  2. Enhorabona per la teva cursa.
    Deixant a banda el tema dels retalladors i dels fotocopiadors de dorsals…tant de moda i que acabaran un dia o un altre…jo vaig córrer la mitja de barcelona l’any passat (la meva primera mitja) amb tota la il·lusió del món i em vaig quedar de pedra amb el preu, la samarreta i l’inexistent bossa de corredor i he estat conseqüent…aquest any no m’hi han vist…i la gent es queixa encara més que l’any passat. Afortunadament tenim un calendari replet de bones mitges a casa nostra.
    salut i km’s
    Xavi

    • Tens tota la rao, no serà x calendari d mitges maratons! A mi tb m ha sorprès molt el tracte i el preu. No sé jo si al final es convertirà en una mitja més x estrangers q per autocons, allò d la marca Bcn, enguany ja eren 35% jejeje. L any q ve: Granollers 🙂

  3. Retroenllaç: Mitja de Barcelona, una festa! | Córrer, el repte dels 45'…o no ;)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s